Cançons D'ofrena

Era difícil suportar la pressió, les xarxes I el nou home
Projectant un superjò
Autocrítica ferotge, fins que caiga sang al full
No té cabuda l'orgull en este viatge
Deconstrucció, algunes coses fan por, abandonar-se al modus vivendi
De l'opressor, cedir, perdre les forces, sentir-se un traïdor
Sumir-se en la concòrdia, oblidar-se del dolor
D'un grapat de llocs possibles ell va caure en el millor, sa casa
Blau mar, blau cel, I vida grisa
Tan fràgil la cuirassa que tapa a l'home nu
I el vent remou la brasa, I el foc desfà l'iglú
Baixen costera avall els fills de la agonia
Les males companyies del futur
Creuen el descampat I es tomben a la via
Sabent que on sobra realitat no hi cap el glamour

Cançons d'ofrena, maten el nervis I la pena
Com si no vaig a desfer el nuc
Visc en el misteri del poema
Tot el que vam fer va ser per tu

Tots sentim la pena
Qui no mossega, te berena
Sempre són diners, per això me n'ix la fera
Treballar per estudiar
I fer allò que sempre he somiat
Ha sigut una condemna
Tots volem ser amics
Agafar informació, travessar, manipular
Ací comença la traïció
A la leona le quité yo la melena
Les llàgrimes que tira, ja no causen sensació
Quedant-me afònica
Jo vull un món millor
Aprendre de quan caus
La solució és l'acceptació
Bones persones regalant-vos el seu temps
Done les gràcies I molt d'amor a totes elles
Que lluiten, que criden, que tenen poder
Que saps que ningú perd el dret d'aprendre
Si no som per tots, qui em va a defendre
Si no és per tu qui em va a entendre

Oferecendo músicas

Era difícil suportar a pressão, as redes e o novo homem
Projetando um superego
Autocrítica feroz, até o sangue cair na folha
Orgulho não tem lugar nesta jornada
Desconstrução, algumas coisas são assustadoras, abandonando-se ao modus vivendi
Do opressor, ceder, perder força, sentir um traidor
Mergulhe na concórdia, esqueça a dor
De um punhado de lugares possíveis, ele caiu no melhor, sua casa
Mar azul, céu azul e vida cinzenta
Tão frágil é a armadura que cobre o homem nu
E o vento agita as brasas, E o fogo desfaz o iglu
Os filhos da agonia descem a costa
As más companhias do futuro
Eles atravessam o campo aberto e caem na estrada
Sabendo que onde há muita realidade não há glamour

Oferecendo canções, matar nervos e tristeza
Como se eu não fosse desfazer o nó
Eu vivo no mistério do poema
Tudo o que fizemos foi por você

Lamentamos todos
Quem não morde, lanches você
É sempre dinheiro, é por isso que eu tiro a fera
Trabalhar para estudar
E faça o que sempre sonhei
Foi uma condenação
Todos nós queremos ser amigos
Obter informações, atravessar, manipular
É aqui que a traição começa
Tirei a juba da leoa
As lágrimas que ele derrama já não causam sensação
Permanecendo afônico
Eu quero um mundo melhor
Aprenda quando você cai
A solução é aceitação
Boas pessoas dando-lhe o seu tempo
Obrigado E muito amor para todos eles
Que eles lutam, que eles gritam, que eles têm poder
Que você sabe que ninguém perde o direito de aprender
Se não somos para todos, quem vai me defender
Se não é para você que vai me entender

Composição: