La Dels Beatles

Trau la botella de vi, para taula i mantell
Com per a una boda, com per al rei
Tria un vestit que no estiga de moda
Sense vergonya, sense remei

Ret-li homenatge a la mort del teu odi
Crida, salvatge, la fe del convers. Uff
Cauen com a mosques a la mel, pleitesia
Tant no volaven, no eren ocells, no
Posaven trampes, posaven frens, contaven
Coses

Pensen que saben, saben que tens
I no fluixen ni en ràpid ni en lent
Toni, sap per dimoni, i sap més per vell
Sent les pulletes per aire, per mar
Posen de luxe, rapegen tan mal
I diuen boles, van a les modes, malgasten bolis
No calen pedres, cauen a soles

És la clau i no el martell
No és la ploma, és el pinzell
Tots guardem un secret
Una fe: Jura, promet
Ni retrets, ni flors, ni lleis
No és el cor, són els budells
Eixe pis està net?
Besaran per on xafe el monet

Tan tard, sempre tan tard
No canvia mai la persona
Canvia el grau de soledat
I el mal, pesa a les mans

Perquè els marrons es fan bola
I el talent que s'ha amagat
I els remou més el passat
Records que no alimenten, records que donen fam
Llestos però abandonats, eixos van ser llestos sempre

Jo ja sé que t'agraden més Els Beatles
Que li falta força al vers
Però amic, no em crucifiques
Que el que fa tot el que pot, mai està obligat a més