Cançó Pòstuma

Sonava el boom, el clap, vibrava el carrer
Olor d'asfalt, records
Un beat de Premier. La veu dels barris
Pintant metàfores als quadres
Rimant paisatges, musicant el verb

Vos ho conte
Sis anys morint per un projecte
Consciència neta i actes que sí que són exemples
Perquè el soroll distrau, i ací hem buscat silenci
Respecte per la gent que observa el temple

Cançons rebels i consentides
Res de llepar-nos les velles ferides
Per què conviure amb l'odi quan aquí fora hi ha
Plaers que porten nous punts de partida?

I he corregut i l'he cagada era precís
I he confós vida amb festa, i pasta amb paradís
Ja pare, mireu ací el cadàver despullat
Me'n vaig a la muntanya, el testament signat

I he aprés a callar, viure i oblidar els errors passats
I he perdut papers, i eixa llibertat fa olor a derrota
Per què anava jo a deixar-me portar, o a regalar res

Si som els millors dirigint la tropa?
He treballat amb la pressió del temps
Amb la dicció i amb la paraula adient, és un esforç intens
Sabent, des del principi, que estaria exposat
I és que hi ha goig i benefici, eixe és el pecat

I he perdut algunes amistats
Per tindre la banda que somiava
Ara tinc més temps, no hobbys més cars
Em queda pendent una digna retirada
Es tanca un cicle: Victòria
La barca amarradeta, cançons podrint-se a la llibreta
Vos deixe ací el cadàver despullat
El nostre llegat, prim, la faena feta

Jo vos deixe ací un cadàver despullat
La mentira inconfessable i l'ansietat
Les incoherències i els pecats
I he vertit la sang d'un cor que ho demana
I s'escampa com el suc de magrana
Paraules obscenes, conducta immoral

Mai vaig abandonar els bars
Mai tampoc la vida loca
No vam ser mai molt bons cristians
Descans, si he de marxar
Bufa fort el temps per la popa

Vindrà un futur il·lusionant
També vos dic que pararé quan es trenquen les veles
Que a mi no cal que em dediquen esqueles
I que qui vinga darrere que reme, que reme
I ni una excusa, ni un somni incomplit, ni per dir, ni per fer
En guerra hem viscut
I en pau marxarem