Sofðu Unga Ástin Min

Sofðu unga ástin mín
Úti regnið grætur
Mamma geymir gullin þín
Gamlan legg og völuskrín
Við skulum ekki vaka um dimmar nætur

Það er margt sem myrkrið veit
Minn er hugur þrotinn
Oft ég svartan sandinn leit
Svið og grænan engireit
Í jöklinum hljóða dauðar djúpar sprungur

Sofðu lengi sofðu rótt
Seint mun best að vakna
Mæðum kenna mun þér fljótt
Meðan hallar degi skjótt
Mennirnir elska, missa, gráta og sakna

null

Durma meu jovem amor
Lá fora a chuva está chorando
Mamãe guarda seu ouro
Um velho pé e uma caixa de pedra
Não devemos ficar acordados em noites escuras

É muito o que a escuridão conhece
Minha mente está vazia
Muitas vezes dentro da areia negra eu procurei
Parques com grama verde e limpa
Na geleira soam alguns mortos e profundos estalos

Durma bastante e calmamente
Mais tarde é melhor acordar
M? Pum eu ensinarei a você prontamente
Á medida que o dia está passando rápido
Os humanos amam, perdem, choram e erram

Composição: